dimarts, 29 de març de 2016

Tan sols s’aprofita energèticament poc més del 6% del creixement anual dels pinars de les illes Balears




El foment de les energies renovables és una de les demandes socials amb més auge dels darrers anys. Acostar l’ús de les energies netes o renovables i demostrar el seu potencial energètic és i ha d’esser un dels objectius estratègics de la política energètica i forestal de les illes Balears. Una de les energies renovables més importants i que presenten un gran potencial energètic, és l’aprofitament de la biomassa forestal present als nostres boscos.

La superfície forestal de les illes Balears no ha aturat d’incrementar-se durant els darrers 50 anys. Així ho posen de manifest el conjunt d’inventaris forestals nacionals que han pres el pols a l’estat i evolució dels espais forestals de les illes durant més de 50 anys (Inventari Forestal Nacional, MAGRAMA). Actualment, el territori forestal ocupa una important superfície de 220.786,34 ha, el que suposa un 44,3 % de la superfície total insular. Menorca, Eivissa i Formentera tenen més de  la meitat del seu territori d'ús forestal (53% aproximadament), mentre que l'illa de Mallorca és on es concentra la major part de la superfície forestal de les illes (el 68% del territori forestal, unes 150.000 ha). 
 Figura: Distribució de la superfície forestal de les illes Balears, segons el IV IFN (MAGRAMA, 2010)


La superfície forestal s’ha incrementat més d’un 26% entre el 1960 i el 2010 (comparativa dels quatre Inventaris Forestals Nacionals)


Figura: Evolució de la superfície forestal, arbrada i desarbrada segons els IFN (1960-2010)

Així mateix, no només tenim més superfície forestal que mai, sinó que a més a més, tenim més superfície de boscos, és a dir, hi ha hagut, i especialment durant aquesta darrera dècada, un increment més que significatiu del número d’arbres. Al conjunt de les Illes Balears tenim més de 67 milions d’arbres forestals, on 34 milions estan a l’illa de Mallorca. Això demostra la consolidació i l'evolució cap a la maduresa del bosc illenc.  

 Figura: Evolució de la quantitat d’arbres forestals IFN (1960-2010)



El creixement és espectacular a l’illa de Mallorca, on s’ha passat d’uns 3 milions d’arbres comptabilitzats per l’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria a finals del segle XIX a uns 46 milions actuals, dels quals 16,2 milions són pins.
 

Figura: Evolució de la quantitat d’arbres forestals majors a Mallorca (1748-2010)


Pel que fa a les existències, la biomassa arbòria existent als nostres boscos ha anat augmentant significativament, i actualment aquest volum està al voltant dels 9 milions de metres cúbics, dels quals 6,3 milions es troben a l’illa de Mallorca.

Si analitzem la distribució de les formacions forestals, el pinar de pi blanc (Pinus halepensis) és la majoritària, ocupant el 43% de la superfície forestal arbrada total i suposen el 60% del volum de la biomassa forestal. També són les formacions que més carboni emmagatzemen. Seguidament hi ha els ullastrars i els boscos mixtes de coníferes i frondoses. Els alzinars i els boscos de mescla de frondoses ocupen el 10% de la superfície forestal arbrada. Només a l’illa de Mallorca hi ha 16,2 milions de pins que cubiquen uns 4,5 milions de metres cúbics de fusta.

Per altra banda, l’aprofitament d’aquests recursos forestals (biomassa) s’ha disminuït des de l’entrada dels combustibles fòssils, especialment a partir de la dècada dels anys 60, fent que els boscos de les illes s’aprofitin actualment molt per davall de la seva taxa de creixement anual. 

Per posar un exemple amb el pi blanc, anualment a l’illa de Mallorca es tallen menys de 25.000 pins (uns 6.200 metres cúbics de fusta de mitjana) el que suposa que es talla menys del 0,15% dels arbres de pi i menys de 0,13% del volum de la fusta de pi.


 
Figura: Evolució de l'aprofitament forestal del pinar a Mallorca (metres cúbics de llenya) (2005-2014)

Si tenim en compte la taxa de creixement del pinar, xifrada en uns 95.000 m3/any, l’aprofitament anual de 6.200 m3 de pi, suposa una taxa d’aprofitament del 6,5% de la possibilitat anual. És a dir, s’aprofita només el 6,5% del creixement anual dels pinars (deixem d’aprofitar el 93,5% de la fusta que es podria utilitzar cada any aprofitant exclusivament el creixement dels pinars).

Per fer una comparativa de l’aprofitament que es realitza als pinars d'altres indrets propers, a Catalunya s’arriba a aprofitar anualment el 25% del creixement en volum, mentre que al conjunt de la Unió Europea, aquest aprofitament anual arriba al 64% del volum crescut. Les illes Balears estan molt per sota d’aquests valors (6,5%).

 Foto: Aprofitament de pinar
Pel que fa a l’energia alternativa potencial que es pot obtenir dels pinars de l’illa de Mallorca, l’aprofitament actual de la fusta (6.200 m3/any) equival a unes 1.000 tones de petroli/any. Si s’aprofités la totalitat de la possibilitat anual (95.000 m3/any) dels pinars de Mallorca es podrien extreure més de 74.500 tones de combustible forestal, equivalent a la generació de més de 200.000 Kwh/any de calor, el que genera unes 14.000 tones de petroli/any.

El conjunt de la fusta emmagatzemada als boscos de les illes Balears, té un potencial per a l’ús energètic de calderes alternatiu i renovable equivalent a 29.830.000 de litres de fueloil d’ús domèstic.

  Foto: Abassegament d'estella de pi a punt d'esser extreta del bosc i transportada
En definitiva, es posa de manifest de l’important potencial del bosc insular per a l’ús d’energia domèstica on, l’aprofitament local i acurat del creixement del bosc romp la dinàmica dels incendis forestals i redueix de manera significativa el consum de combustibles fòssils apropant-nos molt més a la sostenibilitat energètica insular.