dijous, 4 d’octubre del 2018

Pinos y pinares mediterráneos autóctonos y espontáneos; ni exóticos, ni invasores. Los árboles “proletarios” del bosque mediterráneo.



Imaginaros que en la página web de un Ministerio o Conselleria “ambiental”, aparece un “Plan” que trata del profuso y complejo asunto de cómo controlar las especies vegetales alóctonas que afectan a nuestros espacios naturales.
Imaginaros que en dicho documento se incluyan como especies exóticas e invasoras a la encina (alzina, Quercus ilex) y a la coscoja (coscoll, Quercus coccifera).
Imaginaros que ese “Plan” dijese sobre ambas especies algo tan absurdo como “Estas dos especies son originarias del continente europeo, aunque sus hábitats naturales son las zonas litorales y raramente las zonas montañosas”.
Imaginaros que además el teórico “paper” en una ficha específica sobre ambas quercíneas afirmase con sorprendente rotundidad “científica” que “muchos autores consideran a estas formaciones como formas degradadas de sistemas montañosos, por lo que en muchos países europeos están emprendiendo acciones para su eliminación”.
Imaginaros que se acuse a Quercus ilex y a Quercus coccifera de todo tipo de impactos negativos para el medio natural que ocupen.
Imaginaros que obviamente se termine por recomendar la eliminación de los encinares cuando “interfieran con otros hábitats naturales”, por ser culpables de la “modificación del hábitat por deposición de las hojas y calcificación del suelo y por disminuir la luminosidad”, además de “constituir un gran problema para dos especies en peligro el boj (Buxus baleárica) y el tejo (Taxus baccata)”.
Para terminar el supuesto Plan daría un consejo final para encinas y coscojas: “es necesario controlar y eliminar las nuevas plantas que nacen de semilla”.
Parece surrealista e imposible de creer que en un documento técnico, que se pretende basado en el conocimiento científico, algo asi pudiera llegar a:
  • escribirse por algún profesional especializado en ecosistemas de montañas, en botánica o en especies exóticas e invasoras.
  • aceptarse por el responsable técnico a quien corresponda la supervisión de la entrega y aprobación del supuesto “Plan”
  • publicarse y difundirse en una web de un organismo público, responsable de la conservación y restauración de los hábitas ocupados por encinas o coscojas.

Pues como muestra un botón (de la carencia de aprecio y de rigor científico respecto a los pinares autóctonos peninsulares e insulares), esto es exactamente lo que se escribe, se acepta y se publica para tres especies de pinos nativos y espontáneos propios y característicos de hábitats dunares del país.

Respecto al supuesto “Plan” (Plan de control y eliminación de especies vegetales invasoras de espacios dunares), basta hacer par de cambios, donde dice encina y coscoja, poner pino marítimo, piñonero y carrasco (Pinus pinaster, Pinus pinea y Pinus halepensis) y donde pone sistema montañoso, poner sistema litoral (dunar).
A una barbaridad, sigue la siguiente, pero nadie se ha alarmado, nadie ha reclamado, nadie ha exigido la retirada y corrección de semejantes falsedades respecto a nuestros pinares. Desde 2011 este documento no ha sido contestado por ninguna entidad u organización.
Teóricamente, a pesar de su inconsistencia científica y técnica y de su completa negación de la realidad, en teoría, ha de servir para programar y ejecutar las actuaciones de conservación y restauración de hábitats dunares, que la Dirección General de sostenibilidad de la Costa y el Mar pretenda realizar.
Desde el Ministerio de Transición Ecológica, ¿Van a cortar los corrales del Parque Nacional de Doñana?. ¿Van a eliminar los pinos del Parque natural de Es Trenc en Mallorca?. ¿Van a aceptar que miles de miles de pinos de las tres especies señaladas no invaden el litoral, sino que son característicos de los espacios costeros de la península y de las Islas Baleares?. ¿Van a aceptar que islas Pitiusas (denominación griega para Ibiza y Formentera), significa “islas de los pinos”?
Desde las escuelas, las universidades, los centros de investigación, las entidades públicas habría de tomarse muy en serio devolver a los pinos el aprecio social que merecen por su extraordinaria funcionalidad ecológica, diversidad intraespecífica y por representar la herramienta natural mas poderosa que disponemos en en nuestro medio natural para contribuir a la mitigación del cambio climático. No es asunto ambientalmente menor.
No nos queda mas remedio que reconocer que la frugalidad, la xericidad y la condición de colonizadores de espacios abiertos (heliófilos), no hace “nobles” a los pinos, pero si se puede afirmar que son el “proletariado” arbolado de la naturaleza mediterránea, de sus em-pinadas solanas en grave y permanente riesgo de desertificación.
Anuncio: “Se precisan revolucionarios, que desde la ciencia y el conocimiento, se atrevan a defender a los pinos”. ¿Te apuntas?
Se adjunta la ficha nº 19, anexo del “Plan de control y eliminación de especies vegetales invasoras de espacios dunares”, que ha inspirado estas reflexiones.

dimecres, 25 de juliol del 2018

Andratx: Cinc anys després del gran incendi forestal de 2013

Es va elaborar un pla complet de restauració de la zona incendiada amb la finalitat de recuperar els hàbitats naturals afectats i la qualitat del paisatge


Demà se celebren cinc anys del fatídic 26 de juliol de 2013, que va coincidir amb un dels dies més secs i calorosos de l’any. L’incendi es va iniciar a sa Coma Calenta del terme municipal d’Andratx i va resultar ser un dels incendis forestals més virulents i devastadors de la història de les Illes Balears.
Una negligència en va ser l’origen i va cremar més 2.400 ha, 2.335 de les quals eren forestals de pinar, carritxar i matollar, a més d’obligar a desallotjar el poble sencer d’Estellencs. L’extensió i singularitat de l’incendi i el fet que un gran nombre de ciutadans estiguessin amenaçats per les flames va tenir un seguiment mediàtic important als mitjans de comunicació.

La proximitat de les cases va fer que l'incendi d'Andratx fos especialment perillós

Les condicions meteorològiques extremes de baixa humitat relativa i temperatura ambient elevada, juntament amb les característiques topogràfiques complexes de la zona, varen obligar a dur-hi a terme un ampli desplegament de mitjans d’extinció d’incendis sense precedents a les Illes Balears, que varen haver de treballar de valent durant 18 dies per poder donar-lo per extingit definitivament. Aquest incendi va ocasionar una gran alarma social, especialment per la gran quantitat de cases i habitatges en perill per les flames. Tant és així que l’incendi forestal va comportar l’afectació de 120 immobles, 25 dels quals varen presentar danys lleus i 35 danys greus, en què va danyar de manera important l’estructura.

Comparativa d'afectació a vivendes, abans i després de l'incendi d'Andratx

Atesa la singularitat ambiental i l’extensió de la zona afectada per l’incendi d’Andratx, la Conselleria de Medi Ambient va elaborar un pla complet de restauració de la zona incendiada, que es va vertebrar en cinc eixos d’actuació, amb la finalitat de recuperar els hàbitats naturals afectats i la qualitat del paisatge, prioritzant els esforços per tal d’evitar la pèrdua de sòl per erosió i planificant les mesures urgents i prioritàries per garantir la seguretat. Els cinc eixos d’actuació foren: garantir la seguretat per a persones i béns; control i prevenció de processos de desertificació i prevenció de l’aparició de plagues; regeneració de la coberta vegetal; recuperació de les espècies de flora i fauna, hàbitats i paisatges singulars que hi havia abans de l’incendi; sensibilitzar envers la necessitat de l’autoprotecció i difondre la cultura del risc.
Així doncs, per tal de garantir la seguretat de béns i persones es va dur a terme de manera prioritària i urgent l’abatuda i retirada de l’arbrat que comprometia la seguretat del trànsit de vianants i de vehicles, especialment al llarg de la carretera Ma-10 (aproximadament 11 km), així com l’afectació a infraestructures de comunicació (esteses elèctriques, de telefonia, camins, cases, etc.), i també actuacions de condicionament dels camins de la Trapa i de la finca pública de Sa Coma d’en Vidal, per accedir a zones prioritàries de restauració.

L'incendi va causar un fort impacte als hàbitats i espais forestals 

Pel que fa al control i prevenció de processos de desertificació i prevenció de l’aparició de plagues, es varen executar mesures de control de l’erosió en unes 108 ha mitjançant la confecció de feixines i la realització d’un jaç protector o mulch amb la vegetació cremada i triturada in situ. També es va dur a terme el desembosc dels arbres morts i greument afectats per incendi forestal, i en aquells llocs on era factible aquest desembosc, l’aprofitament de la fusta i biomassa per a energia, en una superfície aproximada de 230 ha; monitorització i seguiment dels processos erosius (estacions d’aforament) i anàlisi de l’evolució de la vegetació, amb la finalitat d’obtenir dades sobre les taxes d’exportació sediment, sobre la resposta de la vegetació i sobre l’efectivitat de les actuacions realitzades; creació d’estructures de prevenció contra futurs incendis, com faixes auxiliars de defensa contra incendis forestals a la carretera i camins principals, i la recuperació d’antics cultius agrícoles sobre marjades amb la finalitat de crear discontinuïtats de combustible; actuacions de restauració de camins, marjades i tancaments perimetrals; seguiment i control de les poblacions d’insectes susceptibles de generar malalties i plagues mitjançant la instal·lació de trampes per a escolítids i cerambícids; recuperació de cultius i infraestructures agràries; reparació de tancaments pecuaris, recuperació de zones de conreu i fruiters de secà, restauració d’espais abancalats, condicionament de vials rurals, etc.

Tècniques de conservació de sòls afectats per l'incendi (feixines i mulching)

En un tercer eix s’ha treballat en la regeneració de la coberta vegetal fent una avaluació i seguiment de la regeneració natural en parcel·les de seguiment transsectes periòdics, on s’han analitzat els paràmetres de l’estat de la regeneració i l’afectació per herbivorisme. S’ha fet una reforestació de 6,1 ha a la zona de sa Gramola i es Campàs, zones on la regeneració natural no garantia la futura massa arbrada. A més, també s’ha poblat de planta forestal autòctona de pi blanc i arbustives i s’han col·locat 3.300 protectors contra herbívors per a la regeneració d’una zona de 5 ha de la Trapa afectada per l’incendi.
També s’ha actuat amb la recuperació de les espècies de flora i fauna, hàbitats i paisatges singulars que hi havia abans de l’incendi; s’ha fet un control intens de la cabra assilvestrada, que podia comprometre la regeneració natural; s’ha declarat zona d’emergència cinegètica temporal i s’ha suspès la caça a la zona incendiada per un període d’un any.
Tot això no s’hauria pogut fer sense una campanya de sensibilització envers la necessitat d’autoprotecció i difusió del concepte de “cultura del risc”: actuacions didàctiques i de sensibilització, reforestacions amb escoles, visites forestals d’instituts a la zona afectada, xerrades i tallers als centres educatius, etc.
Actualment s’observa una recuperació significativa de la vegetació de la zona incendiada d’Andratx. El grau de cobertura forestal arriba avui dia prop del 60 %, és a dir, s’ha passat d’un grau de cobertura nul (0 %) el 2013, just després de l’incendi forestal, al 60 % actual. S’hi troba una diversitat d’espècies vegetals important i l’espècie que més cobertura hi presenta és el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), situació habitual en aquests estadis de regeneració natural. Pel que fa a les espècies arbrades, el pi blanc és el que més presència hi té, però s’ha de continuar amb el seguiment de la viabilitat dels plançons, especialment després dels períodes de sequera (a l’estiu).

Comparativa de la regeneració natural i grau de cobertura (2014-2018)

A través del monitoratge continuat de l’erosió que es du a terme a l’àrea afectada, es registra una taxa d’erosió relativament baixa per aquests tipus de zones incendiades del Mediterrani (23,2 t/km2). Aquest fet demostra l’efectivitat de les infraestructures instal·lades després de l’incendi forestal (feixines), la funció que proporcionen les marjades existents sobre el territori i pel fet que no hi hagi hagut cap esdeveniment de precipitació torrencial durant aquests cinc anys prou intens per mobilitzar o incentivar els processos d’erosió.

Mesures de camp mitjançant dron

Per tant, i com a resum general, es pot afirmar que la regeneració natural de la zona afectada per l’incendi forestal d’Andratx segueix ara una evolució positiva (incrementant-se de manera progressiva el grau de cobertura vegetal), encara que és important que s’hi consolidi la cobertura arbrada (pi). Per això, és necessari continuar el control de la cabra assilvestrada, amb la finalitat de la recuperació del paisatge i dels serveis ecosistèmics que proporciona el bosc, tot fomentant la conservació dels bancs de llavors de les espècies arbòries i de la regeneració natural.

La Conselleria de Medi Ambient, juntament amb la Universitat de les Illes Balears, elabora ara un llibre que recull tot el seguiment i monitoratge fet durant aquests cinc anys (2013-2018) a l’àrea afectada pel gran incendi forestal, amb dades rellevants de l’efectivitat de les actuacions de conservació de sòls i de l’evolució de la regeneració natural de la vegetació afectada, així com un conjunt de les intervencions de conservació realitzades. S’espera que en els propers mesos aquesta publicació estigui a l’abast dels gestors i conservadors dels espais naturals, escoles i instituts, així com del públic en general interessat en la matèria.

dilluns, 23 de juliol del 2018

CINC ANYS SEGUINT D’APROP L’EVOLUCIÓ DE L’ÀREA AFECTADA PEL GRAN INCENDI D’ANDRATX (2013-2018). MONITORITZANT LA VEGETACIÓ I ELS PROCESSOS EROSIUS


El proper dia 26 de juliol farà 5 anys de l’incendi forestal d’Andratx, un dels incendis forestals més virulents i devastadors de la historia de les Illes Balears. L’incendi, que va cremar més 2.400 ha, 2.335 de les quals eren forestals de pinar, carritxar i matollar, i va obligar a desallotjar el poble sencer d’Estellencs. L’extensió i singularitat de l’incendi i el fet de que un gran nombre de ciutadans es vessin amenaçats per les flames, va tenir un important seguiment mediàtic als mitjans de comunicació.
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, juntament amb l'equip de recerca MEDhyCON de la Universitat de les Illes Balears, han duit a terme durant aquests 5 anys (2013-2018) el seguiment de l'evolució de la vegetació i dels processos erosius sota l'efecte de diferents tècniques de gestió post-incendi a la zona afectada per l'incendi de 26 de juliol de 2013, d'Andratx.
El 2015 ja varem fer una entrada en aquest blog, explicant els resultats que s’anaven obtenint. Tot seguit, s’analitzen els resultats d’aquests 5 anys de seguiment.
Avaluar la dinàmica de la vegetació afectada per l'incendi forestal, esbrinar com influeixen les diferents tècniques de restauració a la consecució d'aquesta dinàmica vegetal i mesurar l'efectivitat de les actuacions de prevenció de l'erosió, són alguns dels objectius del projecte. Per això, a través de la monitorització contínua de l'erosió i dels paràmetres meteorològics en temps real, així com la recollida de mostres de vegetació en àrees representatives, així com l'anàlisi de fotografies aèries a través de la tecnologia més puntera, s'estan obtenint resultats d'un d'ajut inestimable per a la presa de decisions.
Malgrat es tracti d'un projecte de seguiment a llarg termini, es poden detallar els principals resultats del període comprès entre el 2013 i 2018. Per poder tenir una visió global de la dinàmica natural de la zona incendiada, obtenir dades que es puguin correlacionar entre elles i extreure conclusions adients per a la gestió de la restauració de l'àrea incendiada, aquest seguiment es desenvolupa en quatre àmbits d'estudi:
1. Seguiment hidrometeorològic de tres estacions d'aforament instal·lades a sa Font de la Vila i a sa Murtera (Coma Freda): amb aquestes estacions, s'estan mesurant de manera contínua, a més de la precipitació i la temperatura, dades hidrològiques de dinàmica de la conca, tals com cabal, terbolesa o conductivitat, els quals permeten la mesura contínua del transport de sediment en suspensió i en dissolució, per tal de calcular la taxa d'erosió de la conca.


​Estació d'aforament per a la mesura de dades hidrometeorològiques

2. Programa de seguiment de l'origen del sediment: amb tècniques de traçadors isotòpics és possible saber les àrees d'origen de sediment i, per tant, determinar les zones on es dóna més erosió del sòl i, en conseqüència, on és necessari realitzar actuacions de conservació de sòl de manera prioritària (actuacions com restauració de marges o construcció de feixines per fixar el sòl).
Mesures de l'origen del sediment i l'estat de les margades
 
3. Dinàmica de la vegetació: s'està analitzant temporalment la coberta vegetal i el creixement de les plantes, a través de mesures a nivell de terra, com són les mesures foliars, mesures de creixement, mesures de cobertura i vigor de la vegetació, etc, i a partir d'imatges i mesures obtingudes a través de vehicle aeri no tripulat (dron).
 Mesures de dades de cobertura vegetal mitjançant dron
4. Mesures de l'impacte del foc sobre la qualitat del sòl: amb mesures directes de paràmetres químics que defineixen la qualitat del sòl, s'han obtingut conclusions sobre quina ha estat la degradació o l'impacte que ha tingut el pas de l'incendi forestal sobre la qualitat del sòl.

Tot seguit s'extreuen alguns dels resultats més significatius d'aquest monitoratge obtinguts fins a data d'avui (2013-2018):
Pel que fa al creixement de les plantes, destacar que hi ha hagut un creixement important de les mateixes arribant a un valor de cobertura del 60%, és a dir, s'ha passat d'un grau de cobertura nul (0%) el 2013 just després de l'incendi forestal, al 60% a finals del període d'estudi. Mitjançant l'ús d'imatges obtingudes amb el dron, s'ha pogut analitzar de forma molt precisa la cobertura vegetal del sòl i l'índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI), que és un indicador de l'activitat fotosintètica. A partir d'aquestes imatges, s'ha pogut observar una tendència més o menys lineal d'augment en l'evolució de la cobertura. S'observa una returada de la cobertura durant l'estiu, però l'increment continua gràcies a la presència de rebrotadores resistents a la sequera de l'estiu. 

Comparativa del grau de cobertura vegetal entre el 2014 i 2018

L'espècie que més cobertura presenta és el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), encara que la diversitat d'espècies es manté des dels inicis dels mostrejos.


- Per tant, s'observa una recuperació significativa de la vegetació de la zona incendiada i sembla que la regeneració de pi blanc (principal espècie arbrada de la zona) aguanta bé la sequera de l'estiu (no s'ha observat un increment de la mortalitat després de l'estiu).

- Respecte a les dades hidrometeorològiques més rellevants, destaquem que, hi ha hagut una gran variabilitat entre els anys estudiats (anys "normals" semblants a les dades històriques com és el cas de l'any 2014/2015, anys secs 2015/2016 i anys humits 2016/2017). Així i tot, s'han enregistrat 4 episodis hidrològics importants, que han exportat gran part del sediment en suspensió (el 99,9% del sediment transportat durant tot l'any prové únicament d'aquests 4 episodis). D'aquests quatre, és especialment significatiu l'ocorregut el dia 29 d'octubre de 2013, on es varen exportar més de 110.000 Kg de sediment en suspensió (dels 111.338 g de sediment en suspensió transportat durant tot l'any). S'ha calculat la taxa d'erosió de la conca en 23,2 Tn/Km2, una taxa relativament baixa per a zones incendiades en ambients mediterranis.
Pel que fa a l'origen del sediment, encara que falten més dades, es constata que l'origen del sediment que s'ha transportat (és a dir, les zones on hi ha hagut erosió) és a les vessants afectades pel foc.

Per tant, i com a conclusió general es pot afirmar que la regeneració natural de la zona afectada per l'incendi forestal d'Andratx està seguint la seva evolució positiva (incrementant-se de manera progressiva el grau de cobertura vegetal), encara que és important que es consolidi la cobertura arbrada (pi). Les taxes d'erosió i de transport de sediment són acceptables per a situacions postincendi en el mediterrani, degut a l'efectivitat de les infraestructures instal·lades després de l'incendi forestal (feixines), la funció que proporcionen les marjades existents sobre el territori i pel fet de que no hi hagi hagut cap esdeveniment de precipitació torrencial prou intens com per mobilitzar o incentivar els processos d'erosió. Així i tot, cal seguir treballant per a la consolidació de la regeneració natural, especialment la regeneració d'arbrat (pi blanc), i evitar que aquesta es vegi compromesa per l'elevada població de cabra assilvestrada de la zona. 


La conselleria de Medi Ambient, juntament amb la Universitat de les Illes Balears, està elaborant un llibre que recopili aquest projecte de seguiment i monitoreig realitzat durant aquests 5 anys (2013-2018) a l’àrea afectada pel gran incendi forestal, amb dades rellevants de l’efectivitat de les actuacions de conservació de sòls i de l’evolució de la regeneració natural de la vegetació afectada, així com un recull de les actuacions de conservació realitzades. Vos seguirem informant en aquest espai web de la seva publicació.

dimarts, 24 d’abril del 2018

I SETMANA DE PREVENCIÓ CONTRA ELS INCENDIS FORESTALS ALS MUNICIPIS DEL RAIGUER




Entre el dia 16 i 21 d’abril va tenir lloc la I Setmana de Prevenció d’Incendis Forestals als municipis del Raiguer (Santa Maria del Camí, Consell, Búger, Alaró, Mancor de la Vall, Binissalem, LLoseta, Campanet i Selva) dins el programa Suma't a la Prevenció!. Aquesta activitat es va organitzar conjuntament entre la Mancomunitat del Raiguer i la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

Les activitats realitzades durant la setmana varen consistir en la organització d’un concurs de dibuix amb els escolars dels centres de la Mancomunitat del Raiguer, una Jornada Tècnica sobre prevenció d’incendis al personal de les administracions locals dels pobles participants, i una jornada participativa a Los Damunt amb els veïnats del poble. Totes les activitats varen tenir com a eix principal fomentar la prevenció dels incendis forestals, sobretot en zones d’interfície urbana -  forestal.

Al concurs de dibuix varen participar un total de escoles de varis municipis de la mancomunitat. Enhorabona al guanyador!

A la Jornada Tècnica que es va celebrar dijous dia 19 d’abril a l’Ajuntament de Lloseta es va comptar amb la participació de diversos batlles dels municipis participants, així com regidors/es, tècnics/ques, brigades de protecció civil, policia local, la Gerent de la mancomunitat i el Director General d’Espais Naturals i Biodiversitat.

L'activitat va començar amb la presentació de les jornades per part de la tècnica de la mancomunitat Joana Cerdà i el batlle de Lloseta. Miquel Mir, Director General d’Espais Naturals i Biodiversitat, va fer una breu introducció a la temàtica. Empar Benlloch, (tècnica del servei de Gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) i Pep Solivellas (tècnic d’incendis de l’Ibanat), varen ser els encarregats de introduir als participants el concepte d'interfície urbana -  forestal i quina és la importància de realitzar mesures de prevenció d’incendis forestals a aquestes zones. 
També es varen explicar quines podrien ser aquestes mesures i com s’han d’aplicar, a més de quin és el paper dels municipis dins aquestes tasques de prevenció d’incendis forestals tan importants.

Dissabte dia 21 d’abril, a Los Damunt (Alaró) va tenir lloc la Jornada Participativa. Es va comptar amb la presencia dels veïns de la zona i altres ciutadans dels pobles propers, a més de les brigades de protecció civil d’Alaró i Binissalem. A la jornada hi va participar el batlle d’Alaró, el qual va introduir l’activitat juntament amb Joana Cerdà com a tècnica de la Mancomunitat, la tècnica del Servei de Gestió Forestal Empar Benlloch, l’Agent de Medi Ambient Marcos Soriano, el cap de servei de Gestió Forestal, Luis Berbiela i l’equip de Xarxa Forestal.

Durant la jornada es va fer un passeig pel carrer Pouador de Los Damunt per explicar , in situ, la problemàtica de les zones d’interfície urbana - forestal i les mesures de prevenció necessàries que s’han d’aplicar als habitatges situats prop de zona forestal.  També es va fer una visita a un veïnat el jardí del qual podria ser un bon exemple de mesures preventives front a un incendi forestal.

Totes les activitats varen tenir una elevada participació, i varen servir per donar a conèixer un tema tan important com la prevenció dels incendis forestals en zones d’interfície urbana – forestal.

Suma't a la prevenció!



Jornada Tècnica
Jornada Tècnica
Jornada Tècnica
Jornada Participativa
Jornada participativa
Jornada Participativa






dilluns, 26 de març del 2018

Dia Internacional dels Boscos a Sa Duaia (Artà)




El passat divendres 23 de març  es va celebrar a la finca pública de Sa Duaia el dia internacional dels Boscos. Es va triar aquesta zona per que va patir un incendi forestal a l'estiu del 2013 i està en procés de recuperació.. 

A la Jornada Forestal varen participar més de 400 alumnes de tercer cicle de primària dels quatre municipis de la Comarca de Llevant: Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera.

Tant alumnes com professors i tècnics de medi ambient dels ajuntaments varen poder gaudir d’una jornada plena d’activitats i d’aprenentatge gràcies a la tasca dels tècnics i treballadors de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, i de l’Institut Balears de Natura (IBANAT). El transport dels alumnes va anar a càrrec de Red Elèctrica.

Entre les activitats organitzades destacaren: La Fireta Forestal, on hi col·laborà el Servei de Sanitat Forestal, Els Agents de Medi Ambient, El Servei de Gestió Forestal, el CEFOR de Menut i els treballadors de l’IBANAT amb l’autobomba com a mitjà d'extinció terrestre També es va comptar amb la participació del COFIB, que va alliberar diversos animals recuperats en el seu centre, i amb les brigades de l’IBANAT, que col·laboraren amb els alumnes a restaurar una petita part de la finca amb la sembra de llavors de diverses espècies vegetals autòctones. A més, els nins i nines aprengueren jugant a l’àrea de Jocs Forestals, i dipositaren tota la seva creativitat al Llençol de Biodiversitat.

Va ser un dia molt divertit on tots els participants aprengueren dels boscos de les nostres illes i de la gran diversitat que alberguen, a més de la importància de cuidar-los i respectar-los.




 









dimarts, 9 de gener del 2018

Valoració de la campanya “La teva seguretat depèn de tu” 2016 - 2017


Ja fa dos anys que la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, en motiu de conscienciar i prevenir a la població sobre els riscos dels incendis forestals, du a terme la campanya “La  teva seguretat depèn de tu” (Figura 1).




 Figura 1: Campanya prevenció incendis 2016 – 2017

Aquests dos anys, la campanya s’ha centrat en involucrar a la població en la prevenció dels incendis, sobretot aquella de les zones urbano-forestals, i a començar a introduir el concepte d’autoprotecció.
Per tal de valorar l’acceptació i la difusió que ha tingut la campanya durant aquests anys, s'ha elaborat i passat una enquesta tant a la població com al personal de la Conselleria de Medi Ambient i de l'IBANAT perquè donin la seva opinió. No només s’ha volgut avaluar el missatge que la campanya ha transmès, si  no també  els mètodes de difusió d’aquesta.

Material i mètodes

L’enquesta s’ha realitzat mitjançant l’eina de Google d’elaboració de formularis, i s’ha penjat a la web del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (http://forestal.caib.es), a l’apartat de Xarxa forestal. Per fer-ne difusió, s’han utilitzat les xarxes socials (Facebook i Twitter) i s’ha enviat mitjançant correu electrònic als contactes de Xarxa Forestal i a tot el personal treballador de la Conselleria i IBANAT. Per altra banda, també s’han repartit una sèrie d’exemplars en paper.  El públic diana de l’enquesta ha estat la població de tot l’arxipèlag balear, com també d’altres llocs que puguin haver tengut relació amb la campanya.

L’enquesta es va obrir el dia 30 de novembre de 2017 i ha estat 20 dies activa. Ha constat de 20 preguntes, de les quals algunes eren de caràcter obligatori i altres de resposta voluntària.

Resultats i discussió.

Durant els 20 dies que l’enquesta ha estat activa, s’han rebut 146 respostes. D’aquestes 146, 18 han estat de personal relacionat amb l’extinció dels incendis forestals.

Un 65% del públic que ha contestat l’enquesta han estat dones, mentre que la franja d’edat majoritàriament representada ha estat entre els 35 – 44 anys, seguida dels 45 – 54 anys (Fig. 2 i 3). Les edats menys representades han estat entre 16 i 24 anys i 65 o més. La manca de respostes en aquesta franja d’edat es podria deure a que és un sector que no ha rebut l’enquesta per les seves característiques: Un sector massa jove que no predomina al personal de l'administració ni als contactes de Xarxa forestal, i un sector que per l’elevada edat, pot ser no domina tant les noves tecnologies i no ha tingut accés a l’enquesta en format digital.



Fig. 2: Representació del rang d’edat de la població que ha respost l’enquesta en percentatges



Fig. 3: Representació del sexe de la població que ha respost l’enquesta en percentatges


Pel que fa al lloc de residència de les persones que han respost la campanya, domina l’illa de Mallorca  (un 55% de les respostes) i l’illa d’Eivissa (un 39% de les respostes). Això es pot deure a que, aquestes dues illes, a més de tenir més cultura del risc enfront a la prevenció dels incendis forestals, s'hi treballen més aquestes qüestions, i per tant aquest fet podria haver ajudat a la difusió de la campanya i de l’enquesta (Fig. 4).


Fig. 4: Lloc de residència del públic que ha respost la campanya en percentatge

A la pregunta “Quin mitjà consideres més efectiu per transmetre la campanya?” les opcions més populars han estat la televisió i l’internet, seguides pels cartells. Els mitjans menys populars han estat la premsa i la radio, mentre que també s’ha suggerit la informació directe casa a casa com una bona eina de difusió (Fig. 5). L’anunci a la televisió (https://www.youtube.com/watch?v=NFQKEsnjwlA) és el que més ha agradat, mentre que el de la radio, ha passat més desapercebut. La població ha vist la campanya principalment als cartells*. El fet d’obtenir uns resultats tan variats deixa veure que tots els mitjans de comunicació són bons i útils per fer visible la campanya de prevenció d’incendis, ja que cada un tindrà un públic determinat.


Fig. 5: Mitjans de comunicació de preferència per transmetre la campanya


A la pregunta “Estic d’acord amb el lema de la campanya”, més d’un 62% dels participants han contestat que estan d’acord o molt d’acord amb el lema, mentre que únicament un 15% està gens o poc d’acord amb el missatge (Fig. 6), per tant, es podria dir que ha tingut una bona acceptació.


Fig. 6: Opinió sobre el lema de la campanya en percentatges. 1 = gens d’acord. 5 = molt d’acord


En canvi, a l’afirmació “M’he sentit identificat amb el lema de la campanya”, les respostes han estat molt diverses. Aproximadament un 13% s’ha sentit molt poc identificat amb la campanya, mentre que un 10% s’hi ha sentit molt identificat *. Aquesta variació podria ser a causa del grau d’implicació de cada persona a n’aquest tipus de campanyes, en si viuen en zona forestal o no, per exemple. Així mateix, bona part dels enquestats creuen que la campanya no ha tengut una presència important aquest estiu (Fig. 8).

Fig. 8: Opinió sobre la prèsencia de la campanya durant l’època de risc en percentatges, 1 = gens d’acord. 5 = molt d’acord


Pel que fa a la pregunta “Recordes algun lema de campanyes anteriors?”, la majoria dels enquestats han respost que no (amb aproximadament un 65%), mentre que únicament un 20% ha respost que si que en recorda algun *. El lema més recordat és “Ni un foc al bosc”, mentre que també s’ha nombrat “T’estim” i “Prevenir és actuar”. El fet de que bona part dels enquestats no recordin cap lema, podria reflectir el fet de que el missatge no té una influència important amb el públic, o bé que la gent simplement no acostuma a fixar-se amb aquest tipus de coses.  Destaca el fet de que 6 dels 18 enquestats que fan feina amb els incendis forestals, no recordin cap lema de campanyes anteriors.
En quant al grau de satisfacció general amb la campanya, aproximadament el 80% de les persones estan satisfetes o molts satisfetes, i la resta, insatisfetes o molt insatisfetes (Fig. 9)

Fig. 9. Grau de satisfacció general dels enquestats amb la campanya en percentatges


*Veure les figures restants a l’ANNEX.

En relació als suggeriments que han fet els enquestats per millorar la campanya, podríem destacar 4 grups de respostes principals.

Per una banda, bona part de la gent recomana fer encara més difusió i que tengui més presència als mitjans (sobretot a les xarxes socials, de cada vegada més utilitzades), a més d’ampliar els idiomes en els quals es transmet el missatge.

Per altra banda, un bon grup de persones creu que tot i que la campanya és bona i cridanera, avui en dia ja es rep massa informació i passa desapercebuda. Per això recomanen canviar el mètode de difusió, incloent la divulgació i la informació casa a casa.

Així mateix, també es creu que hauria de ser una campanya amb un missatge més evident i directe (semblant als anuncis de la Direcció General de Trànsit), i apta per l’enteniment de tots els públics. 
S’ha dit que “La teva seguretat depèn de tu”, no concreta i seria una idea molt general, que podria ser difícil d’entendre.

Finalment, els enquestats també han comentat que aquest tipus de campanyes són molt necessàries i que donar continuïtat a un missatge és positiu per retenir-lo i recordar-lo.

Entre les propostes de lemes per futures campanyes, s’ha suggerit: “Es pot evitar”, “Amb el foc no es juga”, “No et cremis”, “La prevenció és de tothom”, “Abans de fer, pensa”, “No cremis casa teva", “El bosc és de tots”, etc.

Conclusions:

Tot i que una part de la població ha sentit parlar de la campanya i fins i tot ha participat d’ella, amb l’enquesta queda patent com una bona majoria no acaba d’involucrar-se amb les campanyes de prevenció d’incendis i no en tenen gaire coneixement.

Aquesta falta de coneixement de la campanya podria ser deguda a la forma de distribució d’aquesta o al missatge que transmet, que podria millorar-se, per exemple, gràcies a les aportacions fetes dels ciutadans. Tot i això, s’ha de tenir en compte que aquesta falta d’implicació pot ser es degui a que la gent no és conscient de la importància de la prevenció dels incendis, creguin que el tema no els involucra directament, i no hi centrin tota l’atenció necessària. És per això, que és indispensable no només crear una campanya cridanera i clara, a més de distribuir-la de la millor forma possible, si no també insistir en crear una cultura del risc a la població, de manera que aprenguin a involucrar-se amb el temes referents als incendis forestals.

Per acabar, cal dir que és important que els treballadors involucrats en tasques relacionades amb els incendis forestals, prenguin consciència de la importància de les campanyes, i puguin ajudar en les tasques de crear una cultura del risc. Si les persones que treballen dins el tema no s’involucren, serà molt difícil que la població en general ho faci també.




ANNEX Avaluació de les respostes de l’enquesta de valoració de la campanya “La teva seguretat depèn de tu”

-         Pregunta 1: Edat de l’enquestat/da

Figura 1: Representació del percentatge d’edat (en anys) dels enquestats/des



-         Pregunta 2: Sexe de l’enquestat/da

Figura 2: Representació del percentatge de sexes dels enquestats/des




-         Pregunta 3: Lloc de residència dels enquestats/des

Figura 3: Representació del percentatge dels llocs de residència dels enquestats/des



-         Pregunta 4: Record haver vist la campanya a…

Figura 4: Representació del percentatge de mitjans de comunicació on s’ha vist la campanya



-         Pregunta 5: Quin mitjà consideres més efectiu per difondre la campanya?

Figura 5: Representació del percentatge de mitjans de comunicació elegits més efectius per difondre la campanya



-         Pregunta 6: Estic d’acord amb el lema de la campanya

Figura 6: Representació del percentatge del grau de satisfacció amb el lema de la campanya, on 1 = molt poc i 5 = molt



-         Pregunta 7: S’ha comentat entre la gent del meu voltant

Figura 7: Representació del percentatge de l’impacte de la campanya sobre l’entorn dels enquestats, on 1 = molt poc i 5 = molt



-         Pregunta 8: M’ha agradat el lema de la campanya

Figura 8: Representació del percentatge del grau de satisfacció amb el lema de la campanya, on 1 = molt poc i 5 = molt



-          Pregunta 9: L’anunci de la televisió m’ha semblat adequat

Figura 9: Representació del percentatge del grau de satisfacció amb l’anunci a la televisió, on 1 = molt poc i 5 = molt



-         Pregunta 10: L’anunci de la radio m’ha agradat

Figura 10: Representació del percentatge del grau de satisfacció amb l’anunci de la radio, on 1 = molt poc i 5 = molt



-         Pregunta 11: Les insercions en premsa m’han semblat adequades

Figura 11: Representació del percentatge del grau de satisfacció amb les insercions en premsa, on 1 = molt poc i 5 = molt



-         Pregunta 12: M’he sentit identificat amb la campanya

Figura 12: Representació del percentatge de persones que s’han sentit identificades amb el missatge de la campanya, on 1 = molt poc i 5 = molt



-         Pregunta 13: Presència de la campanya durant l’estiu

Figura 13: Presentació del percentatge de presència de la campanya durant l’època de risc, on 1 = molt poc i 5 = molt



-         Pregunta 14: T’agradaria que la campanya se mantingués al 2018?

Figura 14: Representació del percentatge de persones que volen que la campanya es mantingui o no durant l’any 2018


-         Pregunta 15: Recordes algun lema de campanyes anteriors?


Figura 15: Representació del percentatge de  persones que recorden o no lemes de les campanyes anteriors



-         Pregunta 16: Marca quin es el grau de satisfacció en general amb la campanya dels darrers anys

Figura 16: Representació del percentatge del grau de satisfacció general amb la campanya