dimecres, 1 d’octubre del 2014

Balanç de la campanya d'incendis 2014, fins a data d'avui

  1. Dades estadístiques i mitjans de l'operatiu
  2. Avançament de la finalització de l'època de perill
  3. Coordinació i consolidació de les millores de l'operatiu
  4. Cal seguir treballant en prevenció
  5. Conscienciació 

1. DADES ESTADÍSTIQUES I MITJANS DE L'OPERATIU
  • Enguany, amb dades fins a 30 de setembre, tant pel que fa a superfície afectada (53,5 ha) com pel que fa a nombre de sinistres (85 incendis), ha estat un any amb resultats força positius, especialment si focalitzem la campanya d'extinció d'incendis forestals (de 1 de juny a 30 de setembre), amb 27,2 ha afectades i 44 sinistres, una de les xifres més baixes dels darrers anys.
 Fig. 1. Dades de nombre de sinistres i superfície afectada de 1 de gener a 30 de setembre (any en curs), i comparativa amb anys anteriors
  • Tenint en compte la primavera bastant seca amb la que vam entrar a l'estiu (sequera pronunciada a Eivissa i S de Mallorca, persistent fins fa poques setmanes), la qual feia preveure una campanya complicada, l'absència de nombrosos dies meteorològicament extrems, la rapidesa i eficàcia dels mitjans d'extinció, i el comportament responsable i sentit comú dels ciutadans en matèria de prevenció, ha permès uns bons resultats pel que fa a afecció d'incendis forestals.
  • Cal remarcar que aquesta campanya d'incendis, tot i els bons resultat obtinguts pel que fa a superfície afectada, hi ha hagut focs amb un gran potencial per cremar com els de Cala Egos (Andratx) o el de la Comuna de Bunyola, els quals han estat sufocats ràpidament per mitjans de l'operatiu d'extinció. A més, les condicions meteorològiques d'aquest estiu, malgrat la sequera severa a les Pitiüses, han estat benèvoles per al risc d'incendis en relació a altres anys, amb molts pocs dies d'alineació desfavorable de forts vents, humitats relatives baixes i temperatures elevades (saharianes).
  • Per illes, destaquen Mallorca i Eivissa amb 53 i 20 sinistres respectivament. Contràriament, Menorca i Formentera, únicament n'han tingut 3 i 5, respectivament .
  • Pel que fa a superfície, l'incendi de Es Cubells (Sant Josep), causat per una negligència a Eivissa, va afectar a 17,6 ha de les 18,6 acumulades a l'illa. A Mallorca, el foc de Son San Martí (Alcúdia), causat per un llamp i amb 19,3 ha de càrritx, ha estat el més significatiu (58% de la superfície cremada). Els dos es van produir durant la primavera (abril i juny).

Incendi forestal de Son San Martí (Alcúdia), causat per un llamp al mes de juny, el més significatiu a Mallorca.

  • Majoritàriament, i fins a data d’avui, els terrenys forestals afectats pel foc (53,5 ha) han estat matollars i garrigues (57%), seguides de masses arbrades (30%).
  • Destaca la recuperació dels nivells de conats (menys d’una hectàrea) de la primera dècada del segle, amb una baixa proporció d’incendis majors d’una hectàrea. Enguany, el % de conats fins a 30 de setembre ha estat del 94%, amb únicament 5 incendis majors d’una hectàrea.
  • Les causes dels focs pel que portem de campanya han estat majoritàriament negligències (55%), i destaca el 11% de focs per llamp. Els focs intencionats han estat al voltant del 20%.
  • Els mitjans de l’operatiu de la conselleria, com cada any, han tingut un caràcter plenament interinsular, amb capacitat per actuar a qualsevol illa en tot moment, tant pel que fa als quatre helicòpters (Son Bonet, Son Servera, Menorca i Eivissa), com pel que fa als tres avions de càrrega a terra (Son Bonet i Eivissa). En aquest sentit, també ha estat fonamental el suport del segon avió de càrrega en terra (Son Bonet) i el Canadair (Pollença) del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA). Això és igualment aplicable a tots els mitjans terrestres (autobombes, vehicles de vigilància i primera intervenció, brigades, etc.), integrats per personal d’IBANAT, tècnics del Servei de Gestió Forestal i Agents de Medi Ambient. A més, cal destacar la feina feta per la resta de personal de l’operatiu, com tota la xarxa de torres de vigilància fixa, operadors de la CCIF, etc. S’ha mantingut permanentment una estreta col·laboració amb la Direcció General d’Interior, Emergències i Justícia, i especialment amb les seves unitats operatives i amb el SEIB-112. Per últim, cal fer referència al destacament que ha destinat la Unitat Militar d’Emergències (UME) a Mallorca.
  • Pel que fa a hores volades, ha estat un any amb poca càrrega de vols, tot i que si que s’han mantingut totes les hores volades, en tasques fonamentals d’entrenament, pràctiques i vigilància, especialment de l’avió de coordinació i vigilància “Gavina”, amb una sortida diària, complementada per rutes de dissuasió i control dels avions de càrrega a terra, a les quatre illes.
Incendi forestal de Cala Egos (Andratx), causat accidentalment per una bengala en una zona de difícil accés

    2. AVANÇAMENT DE LA FINALITZACIÓ DE L’ÈPOCA DE PERILL
  • A raó de la situació meteorològica favorable, sobrevinguda per les darreres pluges abundants i persistents, la finalització de l’època de perill d’incendis s’avança a dia 1 d’octubre, d’acord amb allò establert a l’article 3.2 del Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal.
  • Cal recordar, no obstant, que el risc 0 no existeix i que el risc d’incendi forestal està present tot l’any. Per tant, tot i l’avançament de la finalització de l’època de risc, és responsabilitat dels ciutadans l’ús responsable del foc i les conseqüències que pugui tenir. Cal seguir treballant en les tres “P”: Precaució, Prevenció i (Auto)Protecció. Precisament ara, es quan es el moment per treballar en prevenció i en tasques silvícoles per protegir les vivendes o infraestructures en zona forestal.
  • Amb la finalització de l’època de perill d’incendis, ja es pot fer foc als torradors habilitats a les zones o àrees recreatives, i cremes a les àrees contigües de prevenció (menys de 500 m de zona forestal) sense permís, extremant sempre les precaucions. Tot i així, recordar que es manté prohibit fer ús del foc en zona forestal, excepte si es disposa d’una autorització  prèvia.
Imatge del radar, de les darreres pluges a les illes, les quals han fet disminuir el risc d'incendi de forma significativa

     3. COORDINACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE LES MILLORES DE L’OPERATIU
  •     Aquesta campanya d’extinció ha avançat en operativitat i eficàcia, gràcies a un permanent procés de innovació i tecnificació. S’han aportat millores como la consolidació de l’ús d’un sistema digital de comunicacions TetraIB i d’un visor GIS propi, l’iBosc, per gestionar l’extinció dels incendis des dels diversos angles del operatiu, que conté en una mateixa eina la previsió meteorològica, la simulació de incendis, la localització GPS de tots els components, i tota aquella informació rellevant necessària per a l’eficàcia i seguretat de les operacions. També s’ha consolidat la presència de varies càmeres de vigilància automàtiques remotes.
  •       La relació amb altres organismes que participen en la extinció dels incendis forestals a la CAIB s’ha vist reforçada aquesta campanya amb les jornades conjuntes de coordinació realitzades per l’IBANAT/Servei de Gestió Forestal amb els Bombers de  Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera, en 4 jornades distintes. També amb les reunions que es fan a l’inici de campanya IBANAT/Servei de Gestió Forestal - Servei d’Agents de Medi Ambient, i també amb les jornades de formació i reunions que s’han realitzat per par de IBANAT/Servei de Gestió Forestal amb personal de la Direcció General d’Interior, Emergències i Justícia.
  •     També s’ha fet una reunió de coordinació amb la Unitat Militar d’Emergències (UME), a Bétera (València), així com un simulacre conjunt a Menorca. També s’ha mantingut el conveni amb Red Eléctrica de España (REE), en matèria de  coordinació i  col·laboració en prevenció i extinció d’incendis forestals. 
Simulacre d'incendi de nivell 2 a Menorca 
    
    4. CAL SEGUIR TREBALLANT EN PREVENCIÓ
  •       A partir del moment de la finalització de l'època de perill, és el millor moment per treballar en la prevenció i estar preparats per a la pròxima campanya d’incendis. Els propietaris d’habitatges en zona forestal, estan obligats normativament a executar faixes perimetrals d’autoprotecció on, en un radi de 30 metres al voltant de l’edificació, es disminueixi la quantitat de vegetació amb desbrossi, podes i inclús tales si es necessari, per disminuir la vulnerabilitat de l’habitatge i protegir a les persones que hi habitin. Per fer aquesta actuació, es pot comptar amb l’assessorament d’un Agent de Medi Ambient, el qual facilita in situ l'autorització administrativa corresponent per fer les tasques de disminució del combustible.
  •      Cal recordar que la prevenció dels incendis forestals es treball de tots i la gestió preventiva que fa l’administració, s’ha de completar amb les accions selvícoles preventives que realitzen tant els propietaris d’habitatges en zones forestals com els titulars de carreteres, camins, o altres vies de comunicació, així com les empreses propietàries de xarxes elèctriques, de telefonia, etc,. que han de mantenir en condicions adequades les xarxes així com la vegetació que hi ha al voltant de les mateixes. 
  •    L’administració competent en matèria forestal és l’encarregada d’executar les actuacions selvícoles previstes als Plans Comarcals (i al IV Pla de Defensa contra Incendis) i millorar aquelles infraestructures necessàries per la prevenció i la lluita contra els incendis forestal, així com el manteniment o instal·lació de punts d’aigua o de vigilància. També és l’encarregada de planificar i promocionar l’ús d’altres activitats que generin prevenció com ara les cremes prescrites o l’ús de ramat per controlar la vegetació en punts estratègics de gestió.
Zona d'interfase urbanaforestal, amb vivendes contigues a terreny forestal, on convé (i és obligatori), realitzar actuacions d'autoprotecció (faixes perimetrals, entre d'altres)
     
      5. CONSCIENCIACIÓ
  •      L'incendiari que va provocar els 24 incendis forestals a Mallorca i Menorca durant l'estiu de 2012 ha estat condemnat a 17,5 anys de presó. Aquest fet, és un punt d’inflexió en la sensació d’impunitat que té la societat per causar incendis forestals de manera intencionada, i representa una victòria en la lluita contra els incendis intencionats que són, a hores d’ara, una de les causes més important a l’Estat i a les Illes, després de les negligències.
  •      A llarg de l’estiu, s’ha desenvolupat la campanya publicitària de prevenció d'incendis forestals “T’estim” per sensibilitzar a la població sobre el risc existent, mitjançant falques de radio i televisió, així com insercions a la premsa. També es va realitzar la distribució de bosses a farmàcies i forns amb missatges preventius contra el foc.
  •     La tasca divulgadora i de conscienciació sobre la cultura del risc d'incendi ha continuat aquesta campanya (i al llarg de tot l’any) amb les diverses activitats realitzades per la Xarxa Forestal de les Illes Balears tant per a nins (amb programes específics per escolars al llarg del curs) com per a adults. També s’ha consolidat aquest any la presència de la Xarxa a les xarxes socials com Twitter (amb 3.743 seguidors), Facebook (amb 908 seguidors), i en aquest mateix Blog (amb gairebé 3.000 visites).

dimarts, 30 de setembre del 2014

Una experiència d’aprofitament de biomassa forestal per ús energètic: el cas de l’illa de Menorca

L'illa de Menorca reuneix algunes de les condicions més idònies per a l'aprofitament forestal mecanitzat per a l'obtenció de biomassa forestal: densitat elevada de pistes forestals, pendents reduïdes (especialment a la zona N de l'illa), elevada densitat d'arbrat, estructura de la propietat poc atomitzada, finques a escala de gestió adequada (finques de més de 100 ha), paisatge en mosaic agroforestal que ajuda a l'acumulació i tractament de la biomassa en el terreny, etc. 

És per això, que des del setembre de 2012, s'han estat duent a terme aprofitaments experimentals de biomassa forestal en diferents finques privades de l'illa, amb la intenció de veure la viabilitat dels treballs i la possibilitat d'impulsar un aprofitament energètic renovable i sostenible per a l'illa de Menorca en un futur. 

Moltes de les dades de l'aprofitament i potencialitat de la biomassa forestal s'han obtingut gràcies a la feina feta des del projecte Life+ Boscos, el qual es du a terme a través de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera (Departament de Medi Ambient).

En l'actualitat, donat que el mercat de biomassa és inexistent a l'illa (no hi ha calderes ni indústria que pugui absorbir la producció del bosc menorquí) s'ha optat per l'exportació de la biomassa al mercat italià. Tot seguit vos en farem cinc cèntims de les conclusions extretes dels 2 primers anys d'experiència.

 Foto: Vista aèria de zona aprofitada per a biomassa forestal (juny 2013)

L’aprofitament forestal en dades:
Durant aquests dos anys s'ha executat l'aprofitament forestal de biomassa en 6 finques diferents i actualment es duen a terme treballs en una finca més. Tot seguit es resumeixen les dades més significatives d’aquests aprofitaments:

Superfície total planificada
6 plans tècnics de gestió forestal, que han suposat la planificació de 2.281,78 ha totals, 1.202,8 ha forestals i 1.078,96 ha agrícoles.

Superfície total treballada
597,79 ha

Densitat mitjana de l'arbrat inicial (a les 6 finques)
620 peus/ha (FCC: 80%)


Densitat mitjana de l’arbrat final
330 peus /ha (FCC: 55%)

Volum mig de biomassa extret per finca
35,4 Tn/ha

Volum total de biomassa extret
20.922,65 Tn (H 50%)

Maquinària utilitzada
Bàsicament s’han utilitzat dues metodologies de treball:
Metodologia 1: 2 Motosserristes i skidder forestal per a desembosc. Trituració i abassegament (acopio) a peu de mont. Transport al port de Maó
Metodologia 2: 1 retroexcavadora amb capçal de tall amb cisalla i 2 autocarregadors forestals per a desembosc. Trituració i abassegament (acopio) a peu de mont. Transport al port de Maó.




Foto: Vista aèria de la mateixa zona treballada un any després (maig 2014), on s’aprecia una colonització de les arbustives i rebrotadores

Algunes de les lliçons apreses durant aquests dos anys de treball han estat:
  • La redacció dels respectius plans tècnics de gestió forestal ha suposat un increment molt significatiu de la superfície forestal planificada a l’illa de Menorca. S’han planificat més de 2.000 ha (prop d’un 2,88% del territori de l’illa), unes 1.200 ha forestals (un 3,31% de la superfície total forestal de Menorca). La planificació forestal és molt important alhora de garantir la conservació i la persistència de les masses forestals. Amb aquests instruments es garanteix que l’aprofitament sigui sostenible, és a dir, que no s’extregui més quantitat de fusta que la que produeix el bosc, garanteix els valors ambientals de la forest, ja que fa un estudi exhaustiu de les característiques i singularitats ambientals de cada finca, i determina els llocs exclosos de qualsevol aprofitament. Per tant, són instruments imprescindibles per a una correcta execució dels treballs, de l'aprofitament i per a la conservació dels hàbitats forestals.
  • De les més de 1.200 ha forestals planificades, s’han aprofitat per a biomassa forestal pràcticament la meitat, un total de 597,79 ha forestals arbrades (un 1,78% del bosc menorquí) el que suposa que la resta de superfície s’ha deixat sense aprofitar donades les seves característiques, singularitats i valors ambientals especials que han desaconsellat l’aprofitament, o perquè eren econòmicament o tecnològicament inviables.
  • S’ha aprofitat exclusivament la biomassa forestal provinent del pinar. En els boscos mixtes (pi i alzina), s’ha fet una aclarida selectiva dels pins amb la finalitat de millorar les condicions ecològiques de l’alzinar, com la posada en llum de les alzines que milloren la seva fructificació.
  • La reducció mitjana de la quantitat d’arbres no és un bon indicador de la qualitat dels treballs, ja que la intensitat de l’aprofitament ha variat en funció de les característiques de cada rodal. Així i tot, de mitjana s’han extret la meitat dels peus existents, deixant els més grossos per garantir el regenerat i ampliar l’espaiament entre les capçades dels arbres, disminuint de manera significativament la probabilitat de propagació d’un hipotètic cas d’incendi forestal.
  • El volum mig extret és de 35,4 Tn/ha, el qual no supera per norma general el potencial màxim d'extracció des d'un punt de vista silvícola i d'aquesta manera, es garanteix la sostenibilitat de l'actuació.
  • La maquinària s'ha anat adaptant a la característiques del bosc menorquí, amb la finalitat de reduir els impactes de l'aprofitament, tals com ferides a la massa forestal romanent, rodades innecessàries, afecció al sotabosc, renous,... D’aquesta manera redueix de manera important el període de resposta de la vegetació, minimitzant la temporalitat de l’impacte visual.
  • Amb la reducció de la densitat d’arbrat i amb la millora de la transitabilitat de les pistes forestals arreu de les finques treballades, s’han aconseguit importants avanços en la prevenció d'incendis forestals:
    • Reducció de la probabilitat de propagació del foc de capçades, generant oportunitats a l’operatiu d’extinció.
    • Condicionament temporal de les principals vies i camins de la finca, que facilita el trànsit dels mitjans d’extinció en cas d’incendi forestal, millorant la resposta i l’eficàcia de l’operatiu.
    • Garantia i manteniment del model de mosaic agroforestal que tant caracteritza l’illa de Menorca i que facilita la prevenció d’incendis forestals.
    • La connectivitat amb les faixes i les infraestructures de prevenció d’incendis existents i planificades en el Pla Insular de Defensa Contra Incendis Forestals de l’illa de Menorca, fa que es generi una oportunitat única per a incrementar la superfície gestionada de prevenció i que aquestes generin un menor cost per a l’administració, ja que són assumides en gran part per les empreses executores.
  • S’han exportat unes 21.000 Tn de biomassa forestal menorquina, que s'estima que han generat més de 48.000 Gcal, l'equivalent a més de 4.000 tones de petroli.
  • La biomassa s'ha utilitzat per a finalitats tèrmiques. Si s'hagués cremat per a generar electricitat, la biomassa extreta durant el 2013 hagués generat 3 vegades més energia que la generada pel parc eòlic d'es Milà i 2 vegades més que la generada pels parcs solars de l'illa (segons dades de l'OBSAM del 2013).
  • S’estima que amb la superfície forestal de l’illa de Menorca, descartant els terrenys d’elevat pendent per a la mecanització (aquells terrenys amb més del 25% de pendent) i aquells amb característiques ambientals rellevants, es podrien aprofitar unes 235.000 Tn de biomassa amb torns de 15-20 anys. 
En una situació de canvi climàtic global, on es preveuen incendis forestals més intensos i extensos dins l’arc mediterrani, amb el conseqüent risc per a la societat i cap als propis espais naturals, cal un canvi de mentalitat en la gestió dels boscos, fent que aquests siguin més resistents i més resilients als incendis. Per això, és important una gestió activa eficaç del bosc, generadora de paisatges menys vulnerables i que sigui capaç d'implicar a la població local: el bosc rendible i gestionat crema menys.

Foto: Reducció de l’acumulació de biomassa forestal i franja de protecció contra incendis en urbanització


Foto: Densitat final en zona aprofitada, bosc mixt de pi i alzina

dijous, 5 de juny del 2014

Una visió des de l'aire, després de 10 mesos del foc d'Andratx

Aprofitant els primers vols de vigilància de la present campanya d'incendis forestals, amb l'avió de coordinació aerea (ACO) de mitjans d'extinció, hem fet algunes fotografies de la zona cremada d'Andratx, Estellencs i Calvià, afectades pel foc del passat 26 de juliol de 2013.

Ja han passat 10 mesos, i tal i com vos hem anat mostrant en aquest blog (o a través de @xarxaforestal), la vegetació forestal de la zona cremada ha regenerat amb força gairebé des de les primeres pluges, a finals del darrer estiu. Tant pel que fa a espècies rebrotadores com pel que fa a germinadores, la cobertura vegetal, a poc a poc, va recobrint el sòl nu, malgrat que de forma lenta i progressiva. 

Així mateix, en el marc del pla de restauració de la zona afectada pel foc, s'han duit a terme una sèrie d'actuacions des del mateix moment en que aquest es va donar per extingit, amb un balanç final de 2.347 ha forestals. Deixant de banda les actuacions fetes per mantenir prioritàriament la seguretat per a béns i infrastructures, entre d'altres, les mesures de contenció de l'erosió, mitjançant l'adequació de cordons, o de millora paisatgística, a través de la retirada parcial de la fusta morta, a més de les de regeneració artificial, han estat les que resulten més visibles des de l'aire.

Tot i l'aspecte pelat dels vessants on s'ha retirat la fusta cremada, la major part d'aquests està regenerant força bé, especialment pel que fa a la presència de pinotells, amb densitats que oscil·len al voltant dels 8.000 peus/ha, amb alguns màxims puntuals que arriben gairebé als 40.000 peus/ha. Òbviament, aquest procés de regeneració arbòria, únicament es possible en aquelles àrees on ja existia un pinar. Totes les àrees de carritxars i matollars, que ocupen gran part de la zona cremada, regeneren en un procés d'autosucessió cap a un mateix paisatge de pastures o de cobertura arbustiva.

Aquí us en deixem una mostra, i esperem que aquest estiu, no sigui especialment dur de cara a la supervivència de totes les espècies que han regenerat....

Es Campàs i al fons, el tram de la carretera contigu al coll de Sa Gramola

D'esquerra a dreta: el Pla de S'Evangelica, Es Rajolí i el coll de Sa Gramola
La finca pública de Sa Coma d'en Vidal
Son Juvera i Sa Coma Calenta, on es va iniciar el foc
El coll de Sa Gramola i el puig dels Avencs

El puig Assegut i el de Son Avidala, a la zona de Sa Coma Freda, mirant cap a port d'Andratx

dijous, 16 de gener del 2014

Aprendre i fer millor prevenció després d’un incendi forestal


Després d’un incendi de certa magnitud, els danys patits són molts: la vegetació, el sòl, la fauna, el paisatge, el valors extrínsecs del bosc,... I quant al territori s’assenta l’activitat humana, amb els seus habitatges, l’acció del foc amenaça persones i bens que han d’estar preparats per aquest risc.

La interfase urbano-forestal, IUF, a les illes és una realitat de la que no es pot fugir a l’hora de fer prevenció i extinció d’incendis forestals i, per tant, ens obliga a treballar per a que la IUF no sigui un element vulnerable en cas d’incendi ni sigui un factor cohartador en l’extinció.

Per aprendre què s’ha de fer en prevenció, cal saber què passa a un incendi. Així, des del incendi de Benirràs (Eivissa) a l’any 2010, s’han realitzat una sèrie d’estudis de cóm ha afectat el incendi als habitatges. Aquests estudis s'han de fer inmediatament després del pas de l'incendi, abans que es restauren els danys.






El quadre següent ens mostra un resum dels resultats d’aquests estudis:
ANY
INCENDI
MUNICIPI-ILLA
SUPERFÍCIE
NºCASES DINS EL IF
SENSE DANYS
DANYS LLEUS
DANYS GREUS
2010
Benirrás
Sant Joan de Labritja (Ibiza)
344 Ha
35
18
17
0
2011
Morna
Sant Joan de Labritja (Ibiza)
1.576 Ha
89
25
46
18
2011
Roca Llisa
Santa Eulària des Riu (Ibiza)
92 Ha
5
0
4
1
2013
Sa Coma Calenta
Andratx/Estellencs/Calvià (Mallorca)
2.347 Ha
120
60
25
35

El danys patits a un habitatge o a les instal·lacions annexes, depenen de molts factors:
Primer, de si ha hagut actuació dels mitjans d'extinció per defendre l'habitatge.
Segon, de si l'habitatge comptava amb mesures d'autoprotecció, com una faixa perimetral de defensa, feta expressament o assimiliada per un entorn de la construcció llaurat.
Tercer, de si s'han cuidat els punts dèbils de propagació i entrada del foc a l'habitatge o annexes, com poden ser llenyers, porxades combustibles, mobiliari combustible, finestres obertes, claraboies, etc.

Tota la informació que es recull, ens permet fer les recomanacions adients als propietaris d'habitatges en zona forestal i plasmar a la normativa allò necessari per minimitzar els danys potencials a la IUF, i així poder afrontar l'extinció d'un incendi de manera que ens pugam centrar més en la extinció efectiva del mateix i no tant en defendre allò que ja estarà autoprotegit.